Mites i realitats sobre els Trastorns de la Conducta Alimentària
Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) estan envoltats de molts mites que dificulten la seva comprensió i poden fer que es detectin tard o que es minimitzi la seva gravetat. Aquests malentesos poden afectar tant la persona que el pateix com el seu entorn, i fins i tot poden interferir en la recuperació. En aquest article desmentim alguns dels mites més comuns i els contraposem a la realitat.
Mite 1: “Els TCA són només una qüestió de menjar i pes.”
-> Realitat: Els TCA són trastorns mentals i emocionals que es manifesten a través de la relació amb el menjar, però que tenen arrels més profundes. L’autoestima, la gestió emocional, el perfeccionisme o l’ansietat són factors clau en el desenvolupament d’un TCA. Recuperar el pes no significa recuperar-se completament, ja que la part emocional i cognitiva també ha de ser tractada.
Mite 2: “Només les noies joves tenen TCA.”
-> Realitat: Tot i que els TCA són més prevalents en dones joves, poden afectar persones de totes les edats, gèneres i condicions socials. Cada vegada es diagnostiquen més casos en nois, en persones adultes i en nens petits, però el biaix de gènere i els estereotips fan que molts casos no es detectin a temps.
Mite 3: “Si algú té un TCA, es notarà perquè estarà molt prim.”
-> Realitat: No tots els TCA impliquen una pèrdua de pes visible. Hi ha persones amb un pes considerat “normal” o fins i tot amb sobrepès que pateixen TCA, com el trastorn per afartament o la bulímia nerviosa. La salut mental no es veu en el cos, i jutjar només per l’aparença pot fer que molts casos passin desapercebuts.
Mite 4: “Els TCA són una elecció o una qüestió de voluntat.”
-> Realitat: Els TCA no són una elecció ni una “fase”. Són trastorns complexos influenciats per factors biològics, psicològics i socials. Dir-li a algú amb un TCA que “simplement mengi” o que “tingui força de voluntat” no ajuda, ja que el trastorn no depèn de la voluntat de la persona, sinó que requereix un tractament especialitzat.
Mite 5: “Els TCA només es donen en cultures occidentals.”
-> Realitat: Tot i que els mitjans de comunicació i els estàndards de bellesa poden influir, els TCA existeixen a tot el món. Afecten persones de diferents cultures i entorns socioeconòmics, encara que es poden manifestar de manera diferent segons el context.
Mite 6: “La recuperació només consisteix a tornar a menjar normal.”
-> Realitat: Encara que establir un ordre alimentari és una part fonamental del tractament, la recuperació també implica treballar l’autoestima, la relació amb el cos, la gestió emocional i els pensaments disfuncionals. Un tractament eficaç ha d’incloure teràpia psicològica i, en molts casos, suport mèdic i nutricional.
Mite 7: “Els TCA són culpa dels pares o de la persona que els pateix.”
-> Realitat: Els TCA no són culpa de ningú. Són trastorns multifactorials on intervenen elements genètics, psicològics i socials. Ni els pares ni la persona afectada tenen la culpa d’haver desenvolupat el trastorn, però sí que poden tenir un paper actiu en el procés de recuperació.
Mite 8: “Si algú amb un TCA diu que està bé, és que realment ho està.”
-> Realitat: Moltes persones amb un TCA neguen o minimitzen el seu problema per por, vergonya o perquè encara no són conscients de la seva gravetat. Dir “estic bé” no sempre significa estar-ho realment. És important estar atents als senyals d’alerta i oferir suport sense pressionar.
Mite 9: “Una persona amb TCA es recupera completament en pocs mesos.”
-> Realitat: La recuperació d’un TCA és un procés llarg que pot durar anys i que no segueix una línia recta. Hi ha moments de millora i possibles recaigudes, i això és part del procés. La paciència i el suport de l’entorn són essencials per aconseguir una recuperació sòlida i sostenible.
Mite 10: “Els TCA només afecten les persones que volen ser més primes o que tenen una imatge corporal distorsionada.”
-> Realitat: Si bé la imatge corporal distorsionada és un dels símptomes comuns en molts TCA, els trastorns no sempre estan motivats per una obsessió amb la figura física o el desig de ser més prim. Les causes dels TCA poden incloure estrès emocional, dificultats en la gestió de les emocions, ansietat, depressió, control, o fins i tot traumes. El trastorn pot ser una manera de gestionar o amagar aquestes emocions difícils, no només una recerca del cos ideal.
Els mites sobre els TCA poden dificultar la detecció precoç, generar estigma i fer que la persona afectada no rebi el suport adequat. Per això, és fonamental informar-se bé, trencar amb les idees errònies i entendre que els TCA són trastorns complexos que requereixen comprensió i tractament especialitzat.
La recuperació és possible, però cal abordatge professional i un entorn que acompanyi sense jutjar.
