Quan parlem de Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), sovint ens quedem amb allò que es veu a simple vista: la pèrdua de pes, la restricció alimentària, els vòmits o l’excés d’exercici. Això és només la punta de l’iceberg. Però, com en els icebergs reals, la part més gran i més important es troba sota la superfície, oculta a simple vista.

La punta de l’iceberg: el que es veu

Aquesta part representa els símptomes més visibles del TCA, els comportaments relacionats amb l’alimentació i el cos:

• Restricció alimentària severa o evitació d’aliments concrets.
• Episodis de menjar compulsiu i/o conductes compensatòries (vòmits, ús de laxants, exercici excessiu).
• Pèrdua de pes significativa o fluctuacions extremes.
• Preocupació extrema pel pes, la imatge corporal o el mirall.
• Aïllament social relacionat amb la por de menjar en públic o la vergonya.

Aquests són els signes que sovint alerten l’entorn i que poden portar a una demanda d’ajuda professional. No obstant això, aquests símptomes són només una expressió externa d’un malestar molt més profund.

Sota la superfície: les causes i els factors mantenidors

Sota aquests comportaments visibles, hi ha un món intern ple d’emocions, creences i experiències que sostenen el trastorn:

• Baixa autoestima i inseguretats: La persona pot sentir-se insuficient, no mereixedora o amb una autovaloració basada exclusivament en el seu físic.
• Dificultats emocionals: Ansietat, tristesa, culpa, por al rebuig o a no ser suficientment bona.
• Necessitat de control: Davant la sensació de pèrdua de control en altres aspectes de la seva vida, l’alimentació es converteix en una via per intentar recuperar-lo.
• Experiències traumàtiques o difícils: Comentaris sobre el cos des de la infància, assetjament escolar, experiències d’abús emocional o altres situacions doloroses poden ser factors desencadenants.
• Exigència i perfeccionisme: La tendència a voler fer-ho tot bé, complir expectatives altes i no permetre’s errors pot fomentar conductes restrictives i autocrítiques extremes.
• Influència de la societat i les xarxes socials: Els ideals de bellesa inassolibles i la comparació constant poden reforçar el malestar corporal i alimentar el trastorn.

Per què és important mirar més enllà?

Si només ens centrem en la punta de l’iceberg, podem caure en l’error de voler solucionar el problema a través del menjar o el pes. No obstant això, per a una recuperació real, és fonamental treballar el que hi ha sota: entendre què hi ha darrere del trastorn, quines necessitats no estan cobertes i quines emocions i creences han de ser abordades en teràpia.

L’abordatge dels TCA ha de ser integral i multidisciplinari, treballant no només els hàbits alimentaris sinó també l’autoconcepte, la gestió emocional i els factors socials i familiars.

Si sospites que tu o algú del teu entorn pot estar lluitant amb un TCA, busca suport professional. La recuperació és possible, però requereix un procés profund que vagi més enllà del que es veu a simple vista.

The post L’iceberg dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA): Més enllà del que es veu first appeared on Aina Vilaró Psicologia.

Un dels grans desafiaments en el tractament dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) és la poca consciència de malaltia. Moltes persones que pateixen un TCA no perceben el seu estat com un problema greu o, fins i tot, creuen que la seva manera de relacionar-se amb el menjar i el cos els aporta beneficis. Aquest fet dificulta l’inici i el compromís amb el tractament, ja que sovint no hi ha una voluntat de canvi real en les primeres etapes.

La fase contemplativa: quan no es vol canviar
Moltes persones amb TCA es troben en una fase contemplativa, on potser reconeixen algunes conseqüències negatives de la seva conducta, però encara no volen o no poden fer el pas cap a la recuperació. Algunes de les raons per aquesta resistència són:

• La por a perdre el control: La malaltia dona una sensació de seguretat i control que és difícil de deixar anar.
• El reforç positiu de la societat: Els cànons estètics i els comentaris externs poden reforçar la idea que el que estan fent és desitjable.
• La manca d’alternatives emocionals: Els TCA no són només una qüestió de menjar, sinó una manera de gestionar emocions com l’ansietat o la tristesa.
• El gaudi de certs “beneficis” de la malaltia: Com la sensació d’autodisciplina, la validació externa o la identificació amb una identitat concreta.

Del rebuig al canvi: el procés de presa de consciència

El camí cap a la recuperació passa per diverses etapes, algunes de les quals poden ser molt difícils perquè impliquen confrontar pors profundes:

• Primers dubtes: Apareixen moments de reflexió sobre si realment val la pena continuar amb aquest patiment.
• Experimentació amb el canvi: Es fan petits intents de menjar d’una manera diferent o d’abandonar certs rituals.
• Primeres recaigudes: Són comunes i formen part del procés. No són un fracàs, sinó una oportunitat d’aprenentatge.
• Acceptació de la necessitat de tractament: Un moment clau on la persona comença a acceptar ajuda de manera més activa.

El vol cap a la llibertat: els beneficis de la recuperació

Encara que al principi pot semblar aterrador, la recuperació ofereix beneficis immensos:

• Més llibertat mental: Menys temps pensant en el menjar i el cos significa més temps per viure i gaudir d’altres coses.
• Més energia i salut: El cos es recupera i torna a funcionar de manera òptima.
• Relacions més sanes: S’abandona l’aïllament i es pot connectar millor amb els altres.
• Autoconeixement i creixement personal: S’aprenen noves maneres de gestionar les emocions sense necessitat del trastorn.

El camí no és fàcil i sovint les pacients no volen curar-se en un primer moment, però amb un treball terapèutic constant, suport i temps, es pot arribar a volar lliurement sense les cadenes de la malaltia. La recuperació és possible, i val la pena.

The post La poca consciència de malaltia en els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA): Del rebuig a la recuperació first appeared on Aina Vilaró Psicologia.

L’estrès acadèmic és una realitat per a molts infants i adolescents. L’exigència d’obtenir bons resultats, les llargues hores d’estudi, les expectatives familiars i la pressió social poden generar un nivell d’estrès que afecta el benestar emocional i físic. Quan aquest estrès es manté durant molt de temps, pot tenir conseqüències importants per a la salut mental.

En aquest article explorarem com afecta l’estrès acadèmic els joves, quins són els senyals d’alerta i què es pot fer per gestionar-lo de manera saludable.

Què és l’estrès acadèmic?

L’estrès acadèmic apareix quan un estudiant percep que les demandes escolars o universitàries superen la seva capacitat d’afrontar-les. Això pot provocar una sensació de saturació i d’incapacitat per gestionar les tasques, afectant tant el seu rendiment com el seu benestar emocional.

Factors que contribueixen a l’estrès acadèmic:

• Alt volum de feina: Deures, exàmens, treballs i projectes acumulats.
• Pressió per l’èxit: Expectatives pròpies, familiars o socials per obtenir bones notes.
• Por al fracàs: Ansietat davant d’una possible mala nota i les seves conseqüències.
• Dificultats en l’organització: Falta d’hàbits d’estudi o d’estratègies per gestionar el temps.
• Comparació amb els altres: Competència acadèmica i comparacions a l’escola o a les xarxes socials.

Com afecta l’estrès acadèmic la salut mental?

Quan l’estrès acadèmic es torna crònic, pot tenir un impacte important en la salut mental dels estudiants. Alguns dels efectes més comuns són:

1. Ansietat i por al fracàs

Molts infants i adolescents desenvolupen una por excessiva a suspendre o a no complir les expectatives. Aquesta ansietat pot manifestar-se amb nervis abans dels exàmens, dificultats per concentrar-se i fins i tot atacs de pànic.

2. Baixa autoestima i inseguretat

Els joves poden començar a qüestionar el seu valor personal en funció de les seves notes. Pensaments com «Si no trec bones notes, no sóc prou bo/a» poden afectar la seva confiança i generar una visió negativa d’ells mateixos.

3. Trastorns del son

L’estrès pot dificultar el descans. Alguns estudiants tenen insomni perquè no poden desconnectar dels estudis, mentre que d’altres dormen massa per escapar de la pressió.

4. Problemes d’ànim i desmotivació

Quan l’estrès acadèmic és intens i continuat, pot conduir a símptomes depressius com tristesa, irritabilitat, falta d’energia i desmotivació per les activitats que abans els agradaven.

5. Problemes físics

L’estrès també es manifesta en el cos, provocant mals de cap, tensió muscular, problemes digestius i un sistema immunitari més feble.

6. Conductes d’evasió o autodestructives

Alguns adolescents intenten gestionar l’estrès amb estratègies poc saludables, com evitar les responsabilitats (procrastinació), menjar en excés o deixar de menjar, i en alguns casos, consumir substàncies per intentar reduir l’ansietat.

Com es pot gestionar l’estrès acadèmic de manera saludable?

Tot i que una mica d’estrès pot ser positiu per motivar els estudiants, és fonamental ensenyar-los estratègies per evitar que es torni excessiu i perjudicial.

1. Fomentar una bona organització del temps

• Fer un horari d’estudi realista per evitar acumulacions d’última hora.
• Dividir les tasques en petits passos per reduir la sensació d’overwhelming.
• Establir prioritats per no intentar fer-ho tot alhora.

2. Ensenyar tècniques de regulació emocional

• Respiració i relaxació: Practicar tècniques de respiració profunda o mindfulness pot ajudar a reduir l’ansietat.
• Normalitzar els errors: Aprendre que equivocar-se és part del procés d’aprenentatge ajuda a reduir la por al fracàs.
• Fomentar el diàleg intern positiu: Canviar pensaments com «No seré capaç» per «Faré el millor que pugui» pot reduir la pressió.

3. Mantenir hàbits saludables

• Descansar prou: Dormir entre 8 i 9 hores diàries és essencial per la concentració i la memòria.
• Fer exercici físic: L’activitat física allibera tensions i millora l’estat d’ànim.
• Alimentació equilibrada: Evitar excés de sucre i cafeïna per prevenir pics d’energia i baixades brusques.

4. Evitar la sobrecàrrega i respectar els moments de desconnexió

• Temps lliure de qualitat: És important dedicar temps a activitats relaxants i socials (esports, lectura, aficions…).
• Pausar-se en l’estudi: Estudiar en blocs de 45-50 minuts amb descansos curts millora l’eficiència.
• Separar els estudis del temps personal: No portar els llibres a totes hores i no estudiar just abans de dormir pot ajudar a desconnectar.

5. Demanar ajuda quan calgui

Si l’estrès acadèmic afecta greument la salut mental, és important demanar suport. Parlar amb els professors, amb la família o consultar un professional pot ser clau per trobar solucions i evitar que la situació empitjori.

L’estrès acadèmic és una realitat per a molts infants i adolescents, però no hauria de convertir-se en un problema que afecti la seva salut mental. Un bon equilibri entre estudi, descans i temps lliure, acompanyat de suport emocional, pot ajudar-los a afrontar la pressió acadèmica d’una manera més saludable. Ensenyar als joves a gestionar l’estrès no només millora el seu rendiment acadèmic, sinó que també els prepara per gestionar els reptes de la vida adulta. Com a societat, és essencial replantejar les expectatives acadèmiques i promoure un aprenentatge que valori el benestar per sobre de la perfecció.

The post L’impacte de l’estrès acadèmic en la salut mental first appeared on Aina Vilaró Psicologia.

Els canvis formen part de la vida i són fonamentals per al creixement personal, però per als infants i adolescents poden ser moments d’incertesa, estrès i emocions intenses. Sigui un canvi d’escola, una separació familiar, una mudança o l’arribada d’un germà, aquests processos poden generar reaccions emocionals diverses.

Acompanyar els nens i adolescents en aquests moments és clau perquè puguin adaptar-se amb seguretat i confiança. En aquest article veurem com ajudar-los a gestionar els canvis i quines reaccions són normals durant aquests processos.

Com afecta el canvi a infants i adolescents?

Cada nen o adolescent viu els canvis d’una manera diferent, però en general, poden experimentar:

• Emocions intenses: Tristesa, por, angoixa, ràbia o il·lusió són respostes habituals davant d’un canvi.
• Canvis en la conducta: Poden mostrar més irritabilitat, retraïment, dificultat per dormir o canvis en l’alimentació.
• Dificultat per expressar el que senten: Els més petits poden no saber posar paraules a les seves emocions i expressar-les amb plors o comportaments regressius (com tornar a demanar el xumet o fer més rabietes).
• Rebuig inicial al canvi: És normal que els nens i adolescents es resisteixin al canvi, ja que la incertesa pot generar inseguretat.
• Inseguretat i preguntes: Preguntes com «Per què ha de passar això?» o «Seré capaç d’adaptar-me?» són habituals, especialment en adolescents que busquen trobar sentit a la situació.
•  

Com ajudar-los a gestionar el canvi?

1.Validar les seves emocions:

És important que els infants i adolescents sentin que les seves emocions són normals i vàlides. Evitem frases com «No n’hi ha per tant» o «No ploris per això», i en canvi, utilitzem expressions com:

✔️ «Entenc que estiguis trist, és normal quan passen coses noves.»

✔️ «Veig que tens una mica de por, vols que en parlem?»

Això els dona confiança per expressar-se sense por a ser jutjats.

2. Explicar-los el canvi amb claredat i adaptar-ho a la seva edat

Els nens i adolescents necessiten entendre què està passant per sentir-se segurs. Explicar-los el canvi amb un llenguatge clar i adaptat a la seva edat els pot ajudar a reduir la incertesa.

• En infants petits: Pot ajudar fer servir contes o jocs per explicar situacions de canvi.
• En adolescents: És millor parlar-los amb honestedat i donar-los espai per fer preguntes.

Exemple: Si hi haurà una mudança, en comptes de dir «Canviem de casa i ja està», podem explicar: «Ens mudem a un altre lloc, però la nostra família continuarà igual i podràs mantenir el contacte amb els teus amics.»

3. Anticipar el canvi i donar-los temps per assimilar-lo

Quan sigui possible, avisar-los amb antelació sobre el canvi ajuda a reduir l’angoixa. Això els dona temps per assimilar-ho i preparar-se emocionalment.

• Si començarà una nova escola, podem visitar el centre abans, conèixer algun company o parlar de com serà la nova rutina.
• Si hi haurà un nou germà, podem implicar-los en la preparació de l’habitació o explicar-los com serà tenir un nou membre a la família.
• Si hi ha una separació familiar, és important que sàpiguen què passarà, on viuran i com serà el contacte amb cada progenitor.

4. Mantenir al màxim les rutines i l’estabilitat

Els infants i adolescents necessiten seguretat, i les rutines els ajuden a sentir-se estables enmig del canvi. Encara que hi hagi modificacions, mantenir alguns hàbits constants (com l’hora de sopar, llegir abans de dormir o les activitats esportives) pot donar-los tranquil·litat.

5. Donar-los eines per expressar-se

Cada nen expressa les emocions de manera diferent. Si els costa parlar, podem oferir altres vies:

🎨Dibuixar: Pot ajudar els més petits a expressar sentiments que no saben posar en paraules.

📖 Escriure un diari: En adolescents pot ser útil per ordenar els seus pensaments.

🧸 Joc simbòlic: A través de nines o figures, els infants poden representar situacions que els preocupen.

L’objectiu és que trobin la seva manera de gestionar el que senten.

6. Recordar-los que tenen suport

Els infants i adolescents han de sentir que no estan sols en el procés. És important recordar-los que poden comptar amb nosaltres i que és normal demanar ajuda si la necessiten.

 «Si mai et sents trist o preocupat, aquí estic per escoltar-te.»

«No has de passar per això sol/a, podem parlar-ne sempre que vulguis.»

Quan cal preocupar-se?

Encara que és normal que un canvi generi malestar temporal, en alguns casos pot afectar significativament el benestar emocional del nen o adolescent. És recomanable buscar ajuda professional si:

⚠️ Els símptomes emocionals (ansietat, tristesa, ràbia) es mantenen durant mesos sense millorar.

⚠️ Hi ha una afectació greu en el seu dia a dia (deixar de menjar, aïllament extrem, dificultats acadèmiques importants).

⚠️ Apareixen comportaments regressius persistents (com tornar a fer pipí al llit durant molt de temps després del canvi).

⚠️ Expressa idees negatives sobre si mateix o sobre el futur («No sóc capaç de fer-ho», «Res val la pena»).

En aquests casos, parlar amb un psicòleg pot ser una bona opció per donar-li eines per gestionar la situació de manera més saludable.

El canvi pot ser difícil per a infants i adolescents, però també pot ser una oportunitat per créixer i aprendre. Acompanyar-los amb escolta, paciència i suport els ajudarà a afrontar els reptes amb més confiança.

Si validem les seves emocions, els donem seguretat i eines per gestionar el canvi, estem ajudant-los a desenvolupar una capacitat fonamental: l’adaptabilitat. I això els servirà no només ara, sinó al llarg de tota la seva vida.

Adolescència: una etapa de grans transformacions

L’adolescència és un dels canvis més intensos en la vida d’una persona. Els joves passen per transformacions físiques, emocionals i socials que poden generar dubtes, inseguretats i conflictes. És un període en què la identitat es construeix i en què la necessitat d’independència xoca sovint amb les normes familiars.

Com acompanyar-los?

• Validar la seva experiència: L’adolescència és un moment de grans emocions, i és fonamental que sentin que poden expressar-les sense ser jutjats. Evita frases com «No exageris», i en canvi, fes servir «Entenc que això és important per a tu, vols parlar-ne?».
• Mantenir la comunicació oberta: Pot ser que l’adolescent no vulgui parlar en tot moment, però si veu que hi ha un espai segur on pot compartir el que sent sense rebre crítiques, serà més fàcil que ho faci quan ho necessiti.
• Respectar la seva autonomia: Els adolescents necessiten prendre les seves pròpies decisions (dins d’uns límits). Permetre’ls tenir cert grau d’independència els ajuda a construir la seva identitat.
• Establir normes clares però flexibles: És important establir límits, però també saber negociar. Per exemple, en lloc de prohibir totalment l’ús del mòbil, es pot pactar un horari d’ús que sigui raonable per ambdues parts.

Fomentar la gestió emocional: L’adolescència ve carregada d’impulsivitat i canvis d’humor. Ensenyar tècniques com la respiració, l’exercici físic o escriure un diari pot ajudar-los a canalitzar les emocions de manera saludable.

The post Gestió del canvi en nens i adolescents first appeared on Aina Vilaró Psicologia.

Les emocions formen part de la nostra vida des de ben petits, però sovint els nens no tenen les eines per comprendre-les o expressar-les de manera clara. Acompanyar-los en aquest procés és essencial perquè puguin desenvolupar una bona intel·ligència emocional i gestionar els seus sentiments de manera saludable. Però, com podem ajudar-los a posar paraules al que senten i ensenyar-los a expressar les seves emocions sense por ni vergonya? Aquí tens algunes pautes per fomentar un diàleg obert i respectuós amb els teus fills sobre les seves emocions.

1. Escoltar activament i validar els seus sentiments

Quan un nen expressa una emoció, és important que se senti escoltat i comprès. L’escolta activa significa prestar atenció de veritat, sense interrupcions ni judicis. Mantingues el contacte visual, evita les presses i fes preguntes que ajudin el nen a aprofundir en el que sent. Per exemple:

«Sembla que estàs trist perquè el teu amic no ha volgut jugar amb tu. Vols explicar-me què ha passat?»

«Veig que estàs enfadat. Què creus que t’ha fet sentir així?»

Aquestes preguntes no només ajuden els nens a expressar-se, sinó que també els ensenyen a identificar i comprendre les seves pròpies emocions.

2. Utilitzar un llenguatge senzill i adequat per a la seva edat

Els nens sovint tenen dificultats per identificar i posar nom a les seves emocions. Pots ajudar-los utilitzant un llenguatge senzill i adaptat a la seva edat. Per exemple, si un nen petit té una reacció de ràbia, pots dir-li:

«Entenc que et sentis frustrat perquè no t’ha sortit com volies. Tots ens sentim així de vegades, és normal.»

Aquest tipus de comentaris els ajuden a posar paraules al que senten i a entendre que totes les emocions són vàlides.

3. Modelar la gestió emocional

Els nens aprenen molt per imitació. Si vols que el teu fill expressi les seves emocions de manera saludable, mostra-li com ho fas tu. Per exemple:

«Avui estic una mica nerviosa perquè tinc moltes coses a fer, però intentaré respirar fondo i anar pas a pas.»

Així, el nen veu que les emocions són naturals i que hi ha maneres positives de gestionar-les.

4. No jutjar ni minimitzar les seves emocions

Frases com «No ploris per això, no n’hi ha per tant!» o «No t’enfadis, no és important» poden fer que els nens sentin que les seves emocions no són legítimes. En comptes d’això, intenta validar el que senten:

«Entenc que estiguis trist perquè t’has fet mal. Vols que t’abraci?»

«És normal que estiguis nerviós abans d’un examen. Què podem fer per ajudar-te a sentir-te més segur?»

D’aquesta manera, el nen aprèn que totes les emocions són vàlides i que pot parlar-ne sense por de ser rebutjat o menyspreat.

5. Oferir eines per gestionar les emocions

A més de parlar-ne, és important ensenyar als nens estratègies per gestionar les seves emocions de manera saludable:

• Respiració profunda: Fer inspiracions lentes i profundes pot ajudar a calmar la ràbia o l’ansietat.
• Expressió creativa: Dibuixar, escriure o jugar amb plastilina pot ser una gran eina per canalitzar emocions intenses.
• Moure el cos: Fer una passejada, ballar o jugar a l’aire lliure pot ajudar a alliberar tensions.

6. Fomentar converses habituals sobre les emocions

No cal esperar un moment difícil per parlar de les emocions. Es pot fer en qualsevol moment del dia:

• Durant el sopar: «Què ha estat el millor i el pitjor del teu dia?»
• A través de contes: Molts llibres infantils expliquen històries sobre emocions i poden servir com a punt de partida per parlar-ne.
• Jugant: Representar diferents emocions amb ninots o dibuixos pot ajudar els nens a entendre millor com se senten.

Quan les emocions formen part de la conversa diària, els nens es senten més còmodes compartint els seus sentiments i demanant ajuda quan ho necessiten.

Parlar amb els fills sobre les seves emocions és clau per ajudar-los a créixer amb una bona intel·ligència emocional i una autoestima sana. La clau està en escoltar-los sense pressa, validar el que senten, oferir-los eines per gestionar les emocions i, sobretot, ser-hi sempre com a suport incondicional.

Si els ajudem a entendre i expressar el que senten des de petits, tindran més recursos per afrontar els reptes emocionals que trobaran al llarg de la seva vida.

The post Com parlar amb els fills sobre les seves emocions first appeared on Aina Vilaró Psicologia.

L’ansietat en infants i adolescents: Com detectar-la i què fer

L’ansietat és una de les emocions més comunes que poden experimentar infants i adolescents, però, sovint, pot ser difícil de detectar, ja que les manifestacions d’ansietat en aquestes etapes de la vida poden variar molt respecte als adults. A més, l’ansietat en nens i joves no sempre es presenta amb les mateixes formes que la de les persones adultes, i pot ser confosa amb altres trastorns o dificultats emocionals.

És fonamental conèixer els símptomes d’ansietat en els més joves i saber com actuar quan es detecta. En aquest article, veurem com identificar els senyals d’ansietat en infants i adolescents i quines estratègies es poden seguir per ajudar-los a gestionar-la de manera efectiva.

Com detectar l’ansietat en infants i adolescents

Els infants i adolescents poden experimentar ansietat per diverses raons, com els canvis en el seu entorn, l’escola, les relacions amb amics i familiars o l’angoixa per les expectatives. És important estar atents als senyals d’alerta que poden indicar que l’ansietat està afectant negativament la seva vida.

En infants petits (fins als 12 anys)

Els símptomes d’ansietat en nens petits poden ser més difícils de reconèixer, ja que no sempre tenen les eines per identificar i expressar les seves emocions. Els signes poden incloure:

• Canvis en el comportament: Un nen ansiós pot tornar a comportar-se de manera més infantil, com per exemple, tenir “regressions” (voler tornar a utilitzar bolquers o tenir por de la foscor).
• Problemes físics: Queixes físiques recurrents, com mals de cap, dolor d’estómac o vòmits, sense una causa mèdica clara.
• Problemes per dormir: Dificultat per adormir-se o per mantenir-se adormit a la nit, acompanyat d’angoixa abans de dormir.
• Retraïment social: Evitar situacions noves o interactuar amb altres nens, o sentir-se extremadament nerviós en entorns socials.
• Comportaments evitatius: Evitar situacions que el nen considera difícils o amenaçants, com l’escola o activitats que impliquin separació dels pares.

En adolescents (12 a 18 anys)

Els adolescents poden ser més capaços d’identificar i expressar la seva ansietat, però també poden intentar ocultar-la per por de ser percebuts com “febles”. Els símptomes típics d’ansietat en adolescents inclouen:

• Preocupacions constants: Pensaments excessius sobre el futur, les seves relacions socials o els seus rendiments acadèmics o esportius.
• Comportament agressiu o irritabilitat: L’ansietat pot portar a l’adolescent a tenir canvis d’humor sobtats, amb reaccions desproporcionades o actituds més hostils.
• Aïllament social: Evitar activitats o amics, passar més temps sol, i potser fins i tot desenvolupar una por social (anar a festes, parlar en públic, etc.).
• Canvis en els hàbits alimentaris o del son: Els adolescents ansiosos poden mostrar un augment o disminució de la gana, o tenir dificultats per dormir o dormir en excés.
• Conductes de risc: Alguns adolescents poden utilitzar substàncies o adoptar conductes de risc per intentar “alleujar” la seva ansietat.

Què fer quan detectem ansietat en infants i adolescents?

Si sospitem que un infant o adolescent està patint ansietat, és fonamental actuar ràpidament per proporcionar-los suport i ajudar-los a gestionar la seva emoció de manera saludable. Aquí us deixem algunes estratègies a seguir:

1. Escoltar i validar els seus sentiments

És important crear un ambient segur i comprensiu, on l’infant o adolescent pugui expressar-se sense por a ser jutjat. Valideu els seus sentiments (per exemple, “Entenc que et sents molt nerviós/a pel que ha passat a l’escola”). Validar les emocions ajuda a que l’infant no senti que les seves preocupacions són petites o sense importància.

2. Parlar-ne obertament de l’ansietat

Fomentar la comunicació oberta és fonamental. En el cas dels adolescents, és important que els pares i tutors parlin de manera directa sobre el que és l’ansietat, com es manifesta i com afecta el seu cos i la seva ment. Abans que l’ansietat es torni insostenible, és millor parlar-ne i explorar junts les possibles solucions.

3. Establir rutines i anticipar situacions

Els infants i adolescents sovint es beneficien de la creació d’una rutina estable. Quan saben què esperar i tenen un horari clar per les activitats diàries, això pot reduir la incertesa i la por. És útil també preparar-los per esdeveniments que els puguin causar ansietat, com una presentació a l’escola, una trobada amb amics o una visita al metge.

4. Fomentar tècniques de relaxació i maneig de l’estrès

Ensenyar tècniques de relaxació com la respiració profunda, la meditació o la relaxació muscular progressiva pot ser molt efectiu per ajudar a reduir els nivells d’ansietat en el moment. També es poden provar activitats físiques com caminar, fer esport o practicar ioga, que afavoreixen l’alliberament d’energia i redueixen l’estrès.

5. Buscar ajuda professional

Si els símptomes d’ansietat persisteixen o interfereixen greument en la vida diària de l’infant o adolescent, és important buscar ajuda professional. Un psicòleg infantil o adolescent especialitzat en trastorns d’ansietat pot ajudar a identificar les causes subjacents i a treballar en un pla de tractament adequat, que pot incloure teràpia cognitiu-conductual (TCC), que ha demostrat ser molt eficaç en el tractament de l’ansietat en joves.

L’ansietat en infants i adolescents és una condició comuna però sovint mal entesa. És fonamental identificar els símptomes d’ansietat per intervenir a temps i proporcionar el suport adequat. Amb l’acompanyament adequat, la comprensió de l’entorn familiar i una teràpia efectiva, molts infants i adolescents poden superar els símptomes d’ansietat i recuperar una vida plena i saludable. Si tens dubtes sobre com afrontar l’ansietat en el teu fill/a o adolescent, no dubtis en buscar ajuda professional. La detecció precoç i el suport adequat poden marcar la diferència.

The post Ansietat en infants i adolescents: com identificar-la i gestionar-la first appeared on Aina Vilaró Psicologia.

Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) estan envoltats de molts mites que dificulten la seva comprensió i poden fer que es detectin tard o que es minimitzi la seva gravetat. Aquests malentesos poden afectar tant la persona que el pateix com el seu entorn, i fins i tot poden interferir en la recuperació. En aquest article desmentim alguns dels mites més comuns i els contraposem a la realitat.

Mite 1: “Els TCA són només una qüestió de menjar i pes.”

-> Realitat: Els TCA són trastorns mentals i emocionals que es manifesten a través de la relació amb el menjar, però que tenen arrels més profundes. L’autoestima, la gestió emocional, el perfeccionisme o l’ansietat són factors clau en el desenvolupament d’un TCA. Recuperar el pes no significa recuperar-se completament, ja que la part emocional i cognitiva també ha de ser tractada.

Mite 2: “Només les noies joves tenen TCA.”

-> Realitat: Tot i que els TCA són més prevalents en dones joves, poden afectar persones de totes les edats, gèneres i condicions socials. Cada vegada es diagnostiquen més casos en nois, en persones adultes i en nens petits, però el biaix de gènere i els estereotips fan que molts casos no es detectin a temps.

Mite 3: “Si algú té un TCA, es notarà perquè estarà molt prim.”

-> Realitat: No tots els TCA impliquen una pèrdua de pes visible. Hi ha persones amb un pes considerat “normal” o fins i tot amb sobrepès que pateixen TCA, com el trastorn per afartament o la bulímia nerviosa. La salut mental no es veu en el cos, i jutjar només per l’aparença pot fer que molts casos passin desapercebuts.

Mite 4: “Els TCA són una elecció o una qüestió de voluntat.”

-> Realitat: Els TCA no són una elecció ni una “fase”. Són trastorns complexos influenciats per factors biològics, psicològics i socials. Dir-li a algú amb un TCA que “simplement mengi” o que “tingui força de voluntat” no ajuda, ja que el trastorn no depèn de la voluntat de la persona, sinó que requereix un tractament especialitzat.

Mite 5: “Els TCA només es donen en cultures occidentals.”

-> Realitat: Tot i que els mitjans de comunicació i els estàndards de bellesa poden influir, els TCA existeixen a tot el món. Afecten persones de diferents cultures i entorns socioeconòmics, encara que es poden manifestar de manera diferent segons el context.

Mite 6: “La recuperació només consisteix a tornar a menjar normal.”

-> Realitat: Encara que establir un ordre alimentari és una part fonamental del tractament, la recuperació també implica treballar l’autoestima, la relació amb el cos, la gestió emocional i els pensaments disfuncionals. Un tractament eficaç ha d’incloure teràpia psicològica i, en molts casos, suport mèdic i nutricional.

Mite 7: “Els TCA són culpa dels pares o de la persona que els pateix.”

-> Realitat: Els TCA no són culpa de ningú. Són trastorns multifactorials on intervenen elements genètics, psicològics i socials. Ni els pares ni la persona afectada tenen la culpa d’haver desenvolupat el trastorn, però sí que poden tenir un paper actiu en el procés de recuperació.

Mite 8: “Si algú amb un TCA diu que està bé, és que realment ho està.”

-> Realitat: Moltes persones amb un TCA neguen o minimitzen el seu problema per por, vergonya o perquè encara no són conscients de la seva gravetat. Dir “estic bé” no sempre significa estar-ho realment. És important estar atents als senyals d’alerta i oferir suport sense pressionar.

Mite 9: “Una persona amb TCA es recupera completament en pocs mesos.”

-> Realitat: La recuperació d’un TCA és un procés llarg que pot durar anys i que no segueix una línia recta. Hi ha moments de millora i possibles recaigudes, i això és part del procés. La paciència i el suport de l’entorn són essencials per aconseguir una recuperació sòlida i sostenible.

Mite 10: “Els TCA només afecten les persones que volen ser més primes o que tenen una imatge corporal distorsionada.”

-> Realitat: Si bé la imatge corporal distorsionada és un dels símptomes comuns en molts TCA, els trastorns no sempre estan motivats per una obsessió amb la figura física o el desig de ser més prim. Les causes dels TCA poden incloure estrès emocional, dificultats en la gestió de les emocions, ansietat, depressió, control, o fins i tot traumes. El trastorn pot ser una manera de gestionar o amagar aquestes emocions difícils, no només una recerca del cos ideal.

Els mites sobre els TCA poden dificultar la detecció precoç, generar estigma i fer que la persona afectada no rebi el suport adequat. Per això, és fonamental informar-se bé, trencar amb les idees errònies i entendre que els TCA són trastorns complexos que requereixen comprensió i tractament especialitzat.

La recuperació és possible, però cal abordatge professional i un entorn que acompanyi sense jutjar.

The post Mites sobre els TCA first appeared on Aina Vilaró Psicologia.

The post Treballar l’autoestima en TCA first appeared on Aina Vilaró Psicologia.

The post La importància de l’ordre alimentària first appeared on Aina Vilaró Psicologia.

The post El paper de la família en la recuperació dels TCA first appeared on Aina Vilaró Psicologia.