Els senyals d’alerta són reals i ara que?
Quan una família comença a notar comportaments preocupants relacionats amb l’alimentació i la imatge corporal de la seva filla o fill, és normal sentir incertesa, por o fins i tot negació. Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) són problemes complexos que van més enllà del menjar i el cos; tenen un fort component emocional i psicològic. Però, què es pot fer quan apareixen les primeres senyals d’alerta?
1. Mantenir la calma i observar
El primer pas és evitar reaccions impulsives. Davant la preocupació, és normal voler actuar de seguida, però és important fer-ho amb serenor i empatia. Observa durant uns dies els comportaments següents:
- Menja menys o evita certs aliments?
- Mostra preocupació excessiva per la seva imatge corporal?
- Ha canviat el seu estat d’ànim i es mostra més irritable o aïllada?
- Fa exercici de manera compulsiva o amb culpa si no ho fa?
- “He notat que últimament et preocupa molt el menjar i el teu cos. Com et sents?”
- “M’agradaria parlar amb tu sobre com et trobes. Hi ha alguna cosa que t’estigui preocupant?”•“Estic veient alguns canvis en tu que em fan preocupar. Vull entendre com et sents i si et puc ajudar d’alguna manera.”
Els TCA no són una etapa passatgera ni una moda. No donis per fet que “se li passarà amb el temps” o que “només és una fase”. Com més aviat es detecti i es tracti, millor serà el pronòstic.
Si les preocupacions persisteixen, és fonamental consultar un professional de la salut mental especialitzat en TCA. Un equip multidisciplinari format per psicòlegs i psiquiatres pot valorar la situació i oferir orientació personalitzada.
Pots començar parlant amb el pediatre o metge de capçalera, que et pot derivar a un especialista. També és important buscar un/a psicòleg/a amb experiència en TCA per fer una avaluació més precisa i iniciar un procés terapèutic si cal.
Els TCA no afecten només la persona que els pateix, sinó també l’entorn familiar. És important que pares, mares i germans estiguin informats i aprenguin com donar suport sense pressions ni conflictes.
Alguns consells per acompanyar des de casa:
-> Crear un ambient de confiança, on la teva filla se senti escoltada i compresa.
-> Evitar comentaris sobre el cos o el menjar, tant els seus com els d’altres persones.
-> Establir àpats familiars tranquils, sense discussions ni tensions sobre què o quant menja.
-> Mostrar paciència: la recuperació és un procés llarg i ple d’alts i baixos.
6. Autocura per als pares i mares
És normal sentir-se aclaparat, culpable o impotent. Buscar suport (grups de famílies, teràpia personal) pot ajudar a gestionar millor la situació i a donar l’acompanyament necessari sense esgotar-se emocionalment.
Detectar senyals d’alerta d’un TCA en la teva filla o fill pot generar moltes emocions, però el més important és actuar des de la comprensió i el suport. Un diagnòstic precoç i un tractament adequat poden marcar la diferència en la seva recuperació. No estàs sol/a en aquest procés: busca ajuda professional i envolta’t d’informació i suport.
