Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) no només afecten la persona que els pateix, sinó també tot el seu entorn. La família és un pilar fonamental en el procés de recuperació, ja que el suport emocional, la comprensió i l’entorn quotidià tenen un impacte directe en l’evolució del trastorn. Però, com es pot acompanyar un fill o filla que està passant per un TCA?

1. Acceptar que la recuperació és un procés llarg
Els TCA no es resolen d’un dia per l’altre. És normal que com a pares o mares es vulgui veure una millora ràpida, però la recuperació requereix temps, paciència i molta comprensió. Hi haurà moments de progrés i altres de recaiguda, i això forma part del camí.

2. Crear un entorn segur i sense pressió
L’ambient familiar pot afavorir o dificultar la recuperació. Algunes pautes que ajuden són:

✓ Evitar comentaris sobre el cos, el pes o la quantitat de menjar, tant de la persona afectada com de qualsevol altra.
✓ No fer del menjar el centre de les converses familiars.
✓ Potenciar un clima d’escolta i confiança on l’adolescent senti que pot expressar-se sense por al judici.
✓ Mantenir rutines d’àpats en família, sempre que sigui possible, sense convertir-los en un moment de tensió.

3. Aprendre sobre els TCA i desfer-se de mites
Molts mites envolten els TCA, i conèixer la realitat ajuda a entendre millor el que està passant:

⊗ “Només vol atenció.” → Un TCA no és una elecció ni un caprici, sinó un trastorn complex amb causes emocionals profundes.
⊗ “Menjant més, es curarà.” → La relació amb el menjar és un símptoma del problema, però la recuperació implica treball emocional i psicològic.
⊗ “Quan guanyi pes, estarà bé.” → Els TCA no es resolen només amb canvis físics; cal abordar també els pensaments i emocions associats.

4. Gestionar els àpats familiars amb estratègia i paciència
Els moments dels àpats poden ser especialment complicats en el procés de recuperació. Alguns consells per fer-los més fàcils:

✓ Mantenir la calma: Evitar comentaris com “Només has menjat això?” o “Has de menjar més.”
✓ Establir una rutina: Horaris d’àpats estables ajuden a reduir l’ansietat.
✓ No controlar obsessivament: És normal preocupar-se, però insistir massa pot generar més rebuig i angoixa.

5. Gestionar les pròpies emocions com a família
Acompanyar algú amb un TCA pot ser esgotador i generar sentiments de culpa, frustració o impotència. És fonamental que els pares i mares també tinguin espais de suport (teràpia individual, grups de famílies, formacions) per gestionar les seves pròpies emocions sense que aquestes interfereixin en el procés de recuperació del fill o filla.

6. Col·laborar amb l’equip professional
Els TCA requereixen un abordatge multidisciplinari (psicòlegs, nutricionistes, metges). La família pot:

• Seguir les recomanacions de l’equip professional.
• Expressar els dubtes i preocupacions sense por.
• Participar en les teràpies familiars, si es recomanen.

7. Mantenir l’esperança i reforçar els petits avanços

En la recuperació, cada pas compta, per petit que sigui. Celebra els progressos, encara que siguin mínims, i recorda que la paciència i la constància són clau.

La família no té la responsabilitat de “curar” un TCA, però sí que pot ser un element essencial en la recuperació. Amb un entorn comprensiu, suport emocional i col·laboració amb professionals, es pot ajudar de manera efectiva. Amb temps, paciència i amor, la recuperació és possible.