L’iceberg dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA): Més enllà del que es veu
Quan parlem de Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), sovint ens quedem amb allò que es veu a simple vista: la pèrdua de pes, la restricció alimentària, els vòmits o l’excés d’exercici. Això és només la punta de l’iceberg. Però, com en els icebergs reals, la part més gran i més important es troba sota la superfície, oculta a simple vista.
La punta de l’iceberg: el que es veu
Aquesta part representa els símptomes més visibles del TCA, els comportaments relacionats amb l’alimentació i el cos:
- Restricció alimentària severa o evitació d’aliments concrets.
- Episodis de menjar compulsiu i/o conductes compensatòries (vòmits, ús de laxants, exercici excessiu).
- Pèrdua de pes significativa o fluctuacions extremes.
- Preocupació extrema pel pes, la imatge corporal o el mirall.
- Aïllament social relacionat amb la por de menjar en públic o la vergonya.
Aquests són els signes que sovint alerten l’entorn i que poden portar a una demanda d’ajuda professional. No obstant això, aquests símptomes són només una expressió externa d’un malestar molt més profund.
Sota la superfície: les causes i els factors mantenidors
Sota aquests comportaments visibles, hi ha un món intern ple d’emocions, creences i experiències que sostenen el trastorn:
- Baixa autoestima i inseguretats: La persona pot sentir-se insuficient, no mereixedora o amb una autovaloració basada exclusivament en el seu físic.
- Dificultats emocionals: Ansietat, tristesa, culpa, por al rebuig o a no ser suficientment bona.
- Necessitat de control: Davant la sensació de pèrdua de control en altres aspectes de la seva vida, l’alimentació es converteix en una via per intentar recuperar-lo.
- Experiències traumàtiques o difícils: Comentaris sobre el cos des de la infància, assetjament escolar, experiències d’abús emocional o altres situacions doloroses poden ser factors desencadenants.
- Exigència i perfeccionisme: La tendència a voler fer-ho tot bé, complir expectatives altes i no permetre’s errors pot fomentar conductes restrictives i autocrítiques extremes.
- Influència de la societat i les xarxes socials: Els ideals de bellesa inassolibles i la comparació constant poden reforçar el malestar corporal i alimentar el trastorn.
Per què és important mirar més enllà?
Si només ens centrem en la punta de l’iceberg, podem caure en l’error de voler solucionar el problema a través del menjar o el pes. No obstant això, per a una recuperació real, és fonamental treballar el que hi ha sota: entendre què hi ha darrere del trastorn, quines necessitats no estan cobertes i quines emocions i creences han de ser abordades en teràpia.
L’abordatge dels TCA ha de ser integral i multidisciplinari, treballant no només els hàbits alimentaris sinó també l’autoconcepte, la gestió emocional i els factors socials i familiars.
Si sospites que tu o algú del teu entorn pot estar lluitant amb un TCA, busca suport professional. La recuperació és possible, però requereix un procés profund que vagi més enllà del que es veu a simple vista.
