L’impacte de l’estrès acadèmic en la salut mental
L’estrès acadèmic és una realitat per a molts infants i adolescents. L’exigència d’obtenir bons resultats, les llargues hores d’estudi, les expectatives familiars i la pressió social poden generar un nivell d’estrès que afecta el benestar emocional i físic. Quan aquest estrès es manté durant molt de temps, pot tenir conseqüències importants per a la salut mental.
En aquest article explorarem com afecta l’estrès acadèmic els joves, quins són els senyals d’alerta i què es pot fer per gestionar-lo de manera saludable.
Què és l’estrès acadèmic?
L’estrès acadèmic apareix quan un estudiant percep que les demandes escolars o universitàries superen la seva capacitat d’afrontar-les. Això pot provocar una sensació de saturació i d’incapacitat per gestionar les tasques, afectant tant el seu rendiment com el seu benestar emocional.
Factors que contribueixen a l’estrès acadèmic:
- Alt volum de feina: Deures, exàmens, treballs i projectes acumulats.
- Pressió per l’èxit: Expectatives pròpies, familiars o socials per obtenir bones notes.
- Por al fracàs: Ansietat davant d’una possible mala nota i les seves conseqüències.
- Dificultats en l’organització: Falta d’hàbits d’estudi o d’estratègies per gestionar el temps.
- Comparació amb els altres: Competència acadèmica i comparacions a l’escola o a les xarxes socials.
Com afecta l’estrès acadèmic la salut mental?
Quan l’estrès acadèmic es torna crònic, pot tenir un impacte important en la salut mental dels estudiants. Alguns dels efectes més comuns són:
- Ansietat i por al fracàs
Molts infants i adolescents desenvolupen una por excessiva a suspendre o a no complir les expectatives. Aquesta ansietat pot manifestar-se amb nervis abans dels exàmens, dificultats per concentrar-se i fins i tot atacs de pànic.
- Baixa autoestima i inseguretat
Els joves poden començar a qüestionar el seu valor personal en funció de les seves notes. Pensaments com “Si no trec bones notes, no sóc prou bo/a” poden afectar la seva confiança i generar una visió negativa d’ells mateixos.
- Trastorns del son
L’estrès pot dificultar el descans. Alguns estudiants tenen insomni perquè no poden desconnectar dels estudis, mentre que d’altres dormen massa per escapar de la pressió.
- Problemes d’ànim i desmotivació
Quan l’estrès acadèmic és intens i continuat, pot conduir a símptomes depressius com tristesa, irritabilitat, falta d’energia i desmotivació per les activitats que abans els agradaven.
- Problemes físics
L’estrès també es manifesta en el cos, provocant mals de cap, tensió muscular, problemes digestius i un sistema immunitari més feble.
- Conductes d’evasió o autodestructives
Alguns adolescents intenten gestionar l’estrès amb estratègies poc saludables, com evitar les responsabilitats (procrastinació), menjar en excés o deixar de menjar, i en alguns casos, consumir substàncies per intentar reduir l’ansietat.
Com es pot gestionar l’estrès acadèmic de manera saludable?
Tot i que una mica d’estrès pot ser positiu per motivar els estudiants, és fonamental ensenyar-los estratègies per evitar que es torni excessiu i perjudicial.
- Fomentar una bona organització del temps
- Fer un horari d’estudi realista per evitar acumulacions d’última hora.
- Dividir les tasques en petits passos per reduir la sensació d’overwhelming.
- Establir prioritats per no intentar fer-ho tot alhora.
- Ensenyar tècniques de regulació emocional
- Respiració i relaxació: Practicar tècniques de respiració profunda o mindfulness pot ajudar a reduir l’ansietat.
- Normalitzar els errors: Aprendre que equivocar-se és part del procés d’aprenentatge ajuda a reduir la por al fracàs.
- Fomentar el diàleg intern positiu: Canviar pensaments com “No seré capaç” per “Faré el millor que pugui” pot reduir la pressió.
- Mantenir hàbits saludables
- Descansar prou: Dormir entre 8 i 9 hores diàries és essencial per la concentració i la memòria.
- Fer exercici físic: L’activitat física allibera tensions i millora l’estat d’ànim.
- Alimentació equilibrada: Evitar excés de sucre i cafeïna per prevenir pics d’energia i baixades brusques.
- Evitar la sobrecàrrega i respectar els moments de desconnexió
- Temps lliure de qualitat: És important dedicar temps a activitats relaxants i socials (esports, lectura, aficions…).
- Pausar-se en l’estudi: Estudiar en blocs de 45-50 minuts amb descansos curts millora l’eficiència.
- Separar els estudis del temps personal: No portar els llibres a totes hores i no estudiar just abans de dormir pot ajudar a desconnectar.
- Demanar ajuda quan calgui
Si l’estrès acadèmic afecta greument la salut mental, és important demanar suport. Parlar amb els professors, amb la família o consultar un professional pot ser clau per trobar solucions i evitar que la situació empitjori.
L’estrès acadèmic és una realitat per a molts infants i adolescents, però no hauria de convertir-se en un problema que afecti la seva salut mental. Un bon equilibri entre estudi, descans i temps lliure, acompanyat de suport emocional, pot ajudar-los a afrontar la pressió acadèmica d’una manera més saludable. Ensenyar als joves a gestionar l’estrès no només millora el seu rendiment acadèmic, sinó que també els prepara per gestionar els reptes de la vida adulta. Com a societat, és essencial replantejar les expectatives acadèmiques i promoure un aprenentatge que valori el benestar per sobre de la perfecció.
